Fes clic aquí per tornar a la pàgina d'inici

"Batoi - Canalons - Barxell - Salt - Batoi"

Dirigim els nostres passos a la recerca del primer túnel, podent creuar el mateix sense cap problema, ja que no perd la seva llum en cap moment,

un cop a l'exterior, desemboquem en un viaducte que salva el riu Riquer, o Barxell, aquest pont de la mateixa manera que el popularment conegut com de les Set Llunes,

Una vegada creuat el pont en què ens trobem, tenim seguida un altre túnel,

un cop creuat el túnel sortim a un nou pont o viaducte, aquest conegut per tots els alcoians com el "Pont de les Set Llunes" encara que són vuit les que té, aquest pont té una longitud de 230 mts. L 'alçada de gairebé cinquanta metres,

Deixem aquesta zona i seguim el nostre camí per la pista que divisem sota aquest pont, que caminant entre oliveres. carrascars, coscoll i masies ens conduirà al Racó de Sant Bonaventura, anomenat així, en homenatge al Paborde, Antonio Buenaventura Guerau, que va trobar els Lliris del Carrascar de la Font Roja, on es apareixia la Mare de Déu, que es va venir a cridar la Puríssima concepció, el dia 21 d'agost de 1653.

En aquesta Masia tenim una font de fresquíssima aigua, molt visitada pels excursionistes, encara que en alguna època seu doll decreix de manera espectacular. Aquesta masia va ser fins no fa gaire molí fariner, sent construïda per 1751, el molí de D'alt, igual que tot el conjunt pertany a la Parròquia de Santa Maria, i va ser Colònia d'Estiu durant molts anys.

Seguim el nostre camí, i pugem petita costa per baixar-la tot seguit per la nostra dch., Per a desembocar en un dels meravellosos paratges naturals d'Alcoi, els coneguts "els Canalons",

lloc aquest on encara es pot apreciar en gairebé tot el trajecte la bellesa en el seu estat natural, gairebé salvatge, ja que no és zona visitada en forma massiva, (esperem que sigui per molt temps).

Seguim el nostre camí, i ens vam arribar vorejant el riu, a un primer abric natural (cova) enclavats en les "Solanetes de Barxell" en aquest lloc on s'han descobert diferents mostres del Neolític, trobant micròlits, raederas de sílex, se situa aquesta cova per la seva entrada a una alçada de 695 mts, i al final de la mateixa la seva altitud és de 702 m, existint un desnivell d'uns set metres però suposem que quan va estar habitada això no va haver de ser d'aquesta manera.

Tornant al camí principal, continuem amb la nostra ascensió, i ens arribem a una cruïlla de camins, trobant-nos amb un nou abric natural, en aquesta cruïlla tenim diverses opcions, i són:

Pel sender de la dreta., Ens arribem al castell de Barxell, pertanyent al Marquesat de Montortal.

El sender de la esquerra, ens pot portar pel més de "Chelat" o Gelat, i després pel de Parrancà i Cardadora a la Font Roja, sent aquest sender de gran recorregut, és a dir el GR7.

Però nosaltres per continuar amb el nostre recorregut i completant aquest de forma circular, seguirem pel sender de la dreta, que de forma gradual un cop creuat el riu ens porta cap al Castell de Barxell, però que abans de visualitzar-, podrem veure altres coses com , la bassa i font de la "Marquesa", pertanyent al Marquesat de Montortal, com ja havíem indicat.

S'aprecia en aquesta font la possible data de la seva aflorament, 1915, les sobrants aigües servien per omplir la gran bassa existent just al costat, amb les aigües es regaven les heretats confrontants.

Seguim la nostra ascensió arribant-al Castell de Barxell, construït al segle XIII (1263), pertanyent com ja havíem dit al Marquesat de Montortal, amb la finalitat de protegir l'alqueria.

Sortim de la zona i continuem el nostre camí, arribem a la masia coneguda com "El Mas de l'Ermita", fet verídic ja existeix aquesta ermita, ja que la seva construcció data de 1879,

segons consta en la porta principal,

pero segons l'arxiu municipal d'Alcoi, ja situen la seva existència a meitat del segle XVII, és de propietat particular encara que és atesa per la Parròquia de Sant Josep del barri de Batoi.

Seguim amb el nostre passeig, i ens arribem a una cruïlla amb carretera asfaltada, per la esq, podríem anar cap Banyeres, però prendrem el de la dreta,, i ens arribarem a Alcoi, no sense abans contemplar algunes meravelles més.

En el sentit de la marxa (direcció Alcoi) ens trobarem, en primer lloc un pont, que encara que és de nova construcció, si traiem el cap una mica podrem veure l'antic, i just mig amagada entre la mala herba la coneguda Font dels Ànecs, que de vegades encara porta aigua.

Seguim el nostre descens i podrem anar observant algunes ruïnes (molins) de seguida arribarem al que va ser campament militar, conegut com Molí Paya, lloc de bells records per moltíssimes persones, avui reconvertit en Alberg caní, prosseguim i ens arribem al nucli del Salt, un altre dels llocs més emblemàtics de tota la comarca, ja que en aquest lloc, a la bellesa tan singular, se li uneix una gran riquesa cultural, ja que podriem fer una veritable classe d'Història, Prehistòria, Arqueologia, fins i tot de Botanica.

Al Salt, esixte encara que de condició particular, (el seu propietari actual és D Justí Alonso Fernández) està "Cava de Neu" coneguda com la Cava de Corts, el nom es deu al seu primer propietari i constructor, Don Antonio Corts, d'ofici Cantero, que és gairebé segur que es va construir sobre 1820, ja que esixte documentació a l'Arxiu Municipal d'Alcoi, que entre els anys 1827 al 1851, aquesta cava estava activa, com ho demostren els rebuts de compra i venda de Neu, diguem que el comerç de la neu, és molt antic perquè ja els romans feien sorbets amb la neu. A les nostres comarques, es podria dir que el comerç de la neu s'inicia a mitjan segle XVI de forma esplendorosa, ia principis de segle XX, encara en algunes poblacions es mantenia aquest comerç, fins a la seva extinció total a causa dels grans avenços tecnològics en aquesta matèria.

El nucli de cases que podem contemplar dins del recinte emmurallat, pertanyen a la família Paya, Fabricants en l'època dels famosos llibrets de paper de fumar entre altres classes de paper, sent emmurallat aquest recinte a mitjans del segle XVIII, en el seu interior esixten una sèrie de construccions realitzades a mà, les quals conformen un jardí meravellós, conegut com el Jardí de Brutinell.

Abandonem aquest lloc, per baixar una mica més, i al primer revolt per la nostra dreta, agafarem el sender que de forma serpentejant baixa de forma ràpida, i ens condueix a un dels jaciments prehistòrics més importants de la Comunitat, el Jaciment del Salt , però per accedir-hi hem de de manera obligada entrar per la propietat i casa de la família, del Literat Alcoià Juan Gil Albert, aquesta finca va ser edificada a principis del segle XX,

sent coneguda com Xalet del Bou,

I ja no ens queda més que seguir baixant, per arribar al punt d'origen d'aquesta excursió, la qual espero hagi estat del gust de tots vostès.

Punxa en "Següent" per seguir llegint